Aguilar de Segarra

INFORMACIÓ

www.aguilardesegarra.cat

Aguilar de Segarra és un municipi situat a la part de ponent de la comarca del Bages, tocant l’Anoia. Té una superfície de 43,02 km2. Limita amb els municipis de Fonollosa, Rajadell, Castellfollit del Boix, Rubió, Prats de Rei, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages.

Cal destacar el cim de Puigpedrós, amb 625 m d’altitud, juntament amb la serra de Còdol-rodon, amb una alçada màxima de 687 m.

D’altra banda, travessen el territori les rieres d’Aguilar, el Torrent Bo, el Torrent de l’Obada de l’Estrada, la riera de Maçana i la de Grevalosa.

La vegetació autòctona està composta per boscos de pi blanc i roures, també hi podem trobar alzines. El sotabosc és bàsicament de boix. A les zones de terreny erm hi trobem plantes aromàtiques com la farigola, l’espígol i el romaní.

Pel municipi hi travessen vies de comunicació com: el ferrocarril Barcelona-Lleida (hi ha una estació pròpia), l’Eix Transversal i dues línies d’autobús regulars.

La principal activitat econòmica són el conreu de secà i el bestiar.

PUNTS FORTS DEL MUNICIPI

Castell de Castellar

coses per veure

Castell de Castellar – El castell pertany al terme municipal d’Aguilar de Segarra i forma un conjunt monumental amb l’església parroquial de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí.

La base de la construcció és un banc de roca natural, gairebé circular, sobre el qual s’aixeca el castell. És un edifici de pedra molt rústic amb murs ferms i gruixuts, finestres altes i asimètriques i diverses espitlleres a la part baixa del mur. El portal d’entrada, adovellat, s’obre a llevant, just al capdamunt del pendent de la costa, davant d’un mirador des del qual es pot veure el poble i el molí.

Es tracta d’un castell gòtic que, a més de tenir una funció militar, ha estat masoveria i ha sofert, per tant, diferents modificacions i usos. L’element més antic és la torre, de la qual resten dos murs. Aquesta torre devia estar lligada al període de la reconquesta i feudalització del territori sota el domini dels Castellar (segles XI-XIII).

A l’edifici hi ha tres plantes. La planta baixa, a més dels murs de la torre, conserva dues sales nobles, una amb arc de mig punt i l’altra amb arcades gòtiques, que cal relacionar amb els Grevalosa medievals (segles XIII-XVII), així com també el pati d’armes on hi ha l’escala per pujar al primer pis. La primera planta la degueren modificar els Amat entre els segles XVII i XIX, sobretot en el XVIII, amb una llinda del 1774. El finestral que dóna a llevant i el mirador que queda sota van servir d’escenari a la presa de possessió dels senyors del castell, que se situaven a la finestra, i del jurament dels vassalls, aplegats al mirador. A la segona planta hi ha un terrat.