Sant Martí Sesgueioles és un poble que pertany administrativament a la comarca de l’Anoia. Té una superficie de 3,8 km2 i compta amb prop de quatre-cents habitants.
La vila de Sant Martí, a 646 m. d’altitud, es troba arrelada vora els últims graons que menen l’altiplà de la Segarra, en els pendents suaus d’una petita vall que bressola una de les capçaleres del riu Anoia, que travessa el poble pel bell mig.
El terme municipal limita, des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb els municipis de Calaf, els Prats de Rei i Pujalt.
Cal Dalmases – Casa palau del s. XVI, antiga residencia de la noble família Dalmases, originària de Sant Martí.
Casa palau de planta baixa i un pis que, malgrat les diverses reformes sofertes, conserva encara una finestra original ornamentada amb una garlanda tallada en pedra i una llinda de pedra a la porta amb l’escut de la família Dalmases esculpit. L’altra finesta de dimensions més petites també té llinda i brancals de pedra.
Campanar –Un campanar de forma quadrangular com l’actual ja formava part de l’antiga Església del Puig. Quan aquesta fou enderrocada el segle XVIII i la bastiren al bell mig del poble, el vell campanar quedà orfe de l’Església i, encara avui, com es pot observar, resta solitari.
El seu origen hem de cercar-lo al segle XVI, concretament l’any 1550. La forma que presenta actualment com a obra acabada data de l’any 1708 en què el mestre Joan Reinald l’enlairà vint-i-nou pams, segons un projecte anterior ideat pel mestre de cases Marc Godier, el 1962.
Capella de Sant Valentí – La capella actual es va començar sobre les runes d’una antiga esglesiola romànica, tot aprofitant bona part de la pedra d’aquesta, el 29 d’agost del 1689. La seva construcció no trigà gaire en acabar-se ja que un any més tard, el 3 de juny de 1699, es concedí llicència per a què fos beneïda. Aquest esdeveniment se celebrà dos mesos després, el dia 23 d’agost.
Creu de terme – De la creu orginal (s. XVI- XVII) només en queda la part superior del fust i la base de la creu. La creu i la columna són de recent realització, còpia de l’original després de partir les conseqüències d’un accident de trànsit.
Els safaretjos – L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors. No oblidem que, en aquella època, no es coneixien les rentadores automàtiques i s’havia d’anar a rentar la roba al torrent quan hi baixava aigua. Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar-se al Molí de la Roda.
Església – El 6 de juny de 1779 es posà la primera pedra a la banda de migdia del carrer de Sant Miquel. L’obra s’enllesteix en quatre anys, 1783 (mateix any que fou beneïda), immortalitzats damunt del portal d’entrada principal: Incep. MDCCLXXIX – Conclus. MDCCLXXXIII.
AQUÍ TROBARÀS LES GUIES PER PODER DESCUBRIR L’ALTA ANOIA